El foc és un dels principals enemics de la nostra llar. Els incendis són terriblement destructius i poden ocasionar-se per causes diverses: el gas, els aparells elèctrics o fins i tot una cosa tan simple com una espelma o una cigarreta. No obstant això, els resultats poden ser irreparables: més de 50 persones han perdut la vida en aquests incendis durant 2014 i nens, ancians i discapacitats han estat els més afectats. En un incendi, per tant, a més del foc, el principal problema és també el fum que es genera ja que és un element perjudicial que pot provocar danys físics i respiratoris. Durant la nit o en moments on ningú es troba en el lloc és necessari la intervenció d’algun avís, d’aquesta manera es fa imprescindible la instal·lació de detectors de fum.
La gran majoria d’incendis dins de les llars no poden ser detectats de manera prematura quan estem dormint ja que tots els nostres sentits no estan d’el tot actius, tant olfactivament com sensorialment parlant.
Per evitar ensurts que poden comportar conseqüències molt greus és bo que deixem mals hàbits com el de cobrir els radiadors o les estufes amb roba, deixar desatesa la cuina amb alguna cosa sobre la placa o als fogons o l’ordinador o la televisió funcionant durant dies. Però, si malgrat les nostres precaucions es produeixen accidents, un detector de fums ens permetrà actuar amb urgència i reduir els danys. I el més important: posar-nos fora de perill.
Tipus de detectors de fum
Hi ha diversos tipus de detectors de fum: els òptics o fotoelèctrics, que detecten el fum per enfosquiment i els iònics, que funcionen per ionització, és a dir, per una interrupció de la connectivitat.
Detectors òptics o fotoelèctric de fum
Les modalitats exactes d’aquesta detecció òptica varien entre marques i models. Per exemple, hi ha detectors òptics lineals que mesuren l’atenuació de la intensitat de la llum. Altres adoptaran el reconeixement basat en la dispersió del senyal lluminós. En aquest cas, el feix de llum es dirigeix lleugerament a la banda de la cel·la receptora. Quan l’aire no està carregat de fum, per tant, no entra en contacte amb aquest últim. En cas d’incendi, la línia de llum es desvia i il·lumina la cel fotoelèctrica, que després controla l’activació de l’alarma.
Alguns dispositius combinen el reconeixement òptic amb altres maneres de detecció : augment de temperatura o canvi en la concentració de diòxid de carboni.
Detector tèrmic de fum
A diferència d’un detector de fum clàssic, que dispara una alarma tan aviat com els senyals lluminosos de l’transmissor es reflecteixen amb l’ajuda de partícules de fum i així arriben a el receptor, els detectors de calor només fan sonar l’alarma quan la temperatura ambient supera un valor determinat. Per regla general, es tracta d’un excés d’aprox 60 ° C. Alguns poden configurar-se de tal manera que disparen una alarma si la temperatura d’una habitació puja més ràpid del que és habitual dins d’un cert període de temps. Aquest procediment s’anomena avaluació diferencial tèrmica.
Detectors de fums iònics
Els detectors de fum per ionització contenen una càmera amb dos elèctrodes i un component radioactiu. Quan el fum espès d’una flama penetra en el seu interior, el corrent s’altera, el que dispara l’alarma. És eficaç, però la seva component radioactiu ho ha fet prohibit per alguns països europeus.
Característiques comuns dels dispositius
Aquests dispositius han de col·locar al passadís perquè així l’alarma alerti a tots els habitants de la casa, encara que també pot ser convenient posar un a cada habitació, sobretot si les portes estaran tancades. El millor és instal·lar-los en el centre de el sostre i allunyats de llums o altres objectes que puguin obstruir l’entrada de fum.
Un cop instal·lats, el seu manteniment és mínim. Si el detector de fum no va connectat a la xarxa elèctrica cal canviar-li les piles o les bateries cada sis mesos. Un cop cada deu anys cal canviar el sistema d’alarma perquè es deteriora. Si alguna vegada s’activa sense que hi hagi presència de fum pot ser que calgui canviar-lo de lloc o que hagi entrat algun insecte. Pot baixar-se i netejar-se amb l’aspiradora.
El més important a tenir en la instal·lació de detectors de fum és que, quan hi ha fum -i per tant perill d’incendi- generen una alarma que ens proporciona un temps de reacció que pot ser preciós per ajudar-nos a salvar les nostres pertinences i, el més important, les nostres vides i les dels nostres éssers estimats.
Quan el detector de fum avisa d’un incendi hem d’actuar amb serenitat: reunir la família perquè es protegeixi amb tovalloles humides i es dirigeixi a la sortida de l’habitatge amb calma i rapidesa. I, si és possible, verificar l’origen de l’incendi i extingir si es pot, millor amb un extintor, amb escuma, pols seca o aigua polvoritzada. En qualsevol cas, hem d’evitar els raigs d’aigua. Si l’incendi és important, l’objectiu és posar-se fora de perill i trucar als bombers.
