Quan es produeix la combustió d’algun material pel motiu que fos resulta importantíssim extingir el foc amb la major brevetat possible, per això comunament fem servir extintors com a mesura de protecció i extinció contra incendis.
D’aquesta manera es tracta d’apagar un foc, el que més importa és saber quin tipus de material o substància crema. Perquè no estem davant d’una mateixa situació quan el que crema és el paper, per exemple, o a l’perill que presenta una estufa en flames. És per això que segons el tipus d’incendi es requereix d’un extintor diferent.
L’extintor es compon d’un recipient metàl·lic que conté una vàlvula de la qual surt un compost químic a través de mànega que s’ha d’orientar directament a la base de foc. Els tipus d’extintors s’utilitzen depenent de el tipus d’intensitat de foc que es tingui present:
- Extintors classe A: És el més adequat per contenir focs de tipus A, és a dir, focs en què intervinguen materials combustibles sòlids, com ara: papals, alguns tèxtils, fustes o fins i tot alguns tipus de cautxús. L’extintor actua amb aigua. Treballa sota pressió permanent, i utilitza un dipòsit de bombament o per contra amb reacció química. Hi ha 2 fases de combustió en un foc de classe A: combustió lenta (sense flames) i combustió viva (amb flames). Durant la fase de combustió lenta, es formen brases incandescents: això es diu foc “latent”. Això pot durar més o menys temps abans que apareguin les flames, depenent de la presència o absència d’un oxidant. Una petita corrent pot ser suficient per activar un foc fumejant i fer que apareguin les primeres flames.
- Extintors classe B:Eficient per combatre focs de tipus B, a partir de líquids inflamables i / o combustibles derivats de l’petroli, el mètode d’aquest extintor per apagar el foc són els pols químics barrejats. Opera a través de la pressió interna generada en el moment d’ompliment o mitjançant pressió externa. Un cilindre expulsa els pols, que no són tòxics per a l’organisme humà, però que en altes concentracions si poden resultar asfixiants. Els anomenats incendis grassos o de classe B involucren combustibles líquids que a diferència dels focs de classe A, no tenen una fase de combustió lenta.
- Extintors classe C: Aquest tipus d’extintor si que pot ser perjudicial per a les persones si es realitza amb un ús indegut. A l’igual que en el tipus A, aquest també utilitza l’aigua com a mitjà per a operar el foc, i entre les seves propietats està per tant la conductivitat elèctrica. Els incendis de classe C són d’origen elèctric, aquests incendis s’inicien prop de dispositius elèctrics actius (televisió, estufa, quadre o motor elèctric, transformador, ràdio, etc.). Els incendis de classe C presenten un risc d’electrocució, pel que la seva extinció s’ha de confiar a professionals.
- Extintors classe D:Essencial i efectiu en el combat de focs classe D, els quals es produeixen en materials reactius. Focs de metall. Particularment perillosos ja que, en contacte amb l’aigua, alliberen hidrogen, el que genera un alt risc d’explosió. Per tant, la seva extinció està generalment reservada als especialistes. Ideal per apagar aquest tipus d’incendi amb l’extintor de pols especial.
Resulta primordial tenir cura a l’utilitzar un extintor, comprovant el seu estat prèviament i el personal adequat que sàpiga manejar-lo. La ubicació de la mateixa ha de ser un lloc visible i accessible de la manera més ràpida, tenint sempre present que el seu primer objectiu és l’efectivitat. Important també tenir-lo proper a una sortida d’evacuació i sota suports fixats en forma vertical, a una alçada com a màxim a 1,70 cm de terra.